Ho era tot per a mi. Ella va entrar a la meva vida sense fer soroll i, de mica en mica, em va anar atrapant. No ens en vam adonar i vam passar de les trobades puntuals a viure junts en un temps rècord. El dictat del cor.
Pot sonar cursi, però la màgia es va apoderar de nosaltres. Ens llegíem el pensament, ens enteníem sense fer cap esforç. Quan estàvem separats, comptàvem les hores que faltaven per tornar a estar junts. Enamorats del tot.
No sabria dir quan però van començar a sortir esquerdes silencioses que lentament van deixar-nos la vida al límit de l’ensorrament. La màgia es va esvair entre rentadores, bolquers i hores extres per acabar el mes.
Ens hem fet mal, un mal que difícilment podrem perdonar-nos mai. Retrets, putades i joc brut en els acords de separació. Ningú m’ha fet plorar tant com ella, primer d’emoció, després de tristesa i al final de ràbia.
Anys després, he trobat altres motius per somriure però he de confessar que hi ha moments que sento la màgia i la ràbia de nou, totes dues alhora. 5 lletres, mateixes vocals i dues consonants de diferència. Casualitat?
#contespenjantdunfil
i 
@oriolllach