Tanco la mà intentant retenir amb totes les meves forces aquest moment que ja ha passat. Tanco els ulls a veure si el meu cervell aconsegueix gravar-lo en un d’aquells racons reservats al millor que m’ha passat mai.
És un moment tan especial. Em sento tan ple. Inspiro aire profundament i gairebé em marejo. Com és possible? No m’ho crec. Senzillament està passant, m’està passant. En fi, ho donaria tot per quedar-me per sempre en aquest moment.
Sí, fa un temps algú em va parlar de «el meu moment» i tot i que el vaig entendre no me’n vaig fer a la idea. És ara que l’estic vivint i és ara que el sento. M’estaré fent gran, m’estaré prenent les coses d’una altra manera…
Sigui com sigui crec que mai m’havia sentit com ara i això em fa pensar en com em podria sentir en un temps… Vindran dies negres, com els que han vingut no fa pas massa, però ara he après a destenyir-los.
Sé que trobaré a faltar aquest moment, “el meu moment”, com et trobo a faltar ara que no hi ets. Tornaràs en poques hores com “el meu moment”, que ja dura uns anys, podria marxar. Feliç? Potser sí!