3

La casa dels nostres somnis. Era increïble que ens haguessin fet un preu tan bo. S’havien d’arreglar algunes cosetes però amb tot el que ens estalviàvem, la deixaríem com un palau. No ens podíem imaginar el que passaria.

Ens hi vam instal·lar de seguida. El primer sopar va ser màgic. Espelmes, un bon vi i la taula plena de platets amb tota mena d’exquisideses. Tot va començar quan ens en vam anar a dormir.

Estava a punt de submergir-me en un son profund quan vaig veure una ombra que sortia dels peus del llit i se’m posava a sobre. No podia respirar. Volia cridar i no podia. Ella dormia al meu costat sense adonar-se’n de res.

Va ser l’inici d’experiències difícils d’explicar. Passos de matinada, veus a cau d’orella, calaixos que s’obrien sols. Teníem por de tornar a casa, teníem por a la nit. Dormir més d’una hora seguida era una sort.

Mèdiums, persones sensitives… Ho vam provar tot. Un dia vaig explotar. Els vaig dir de tot i vaig prometre que no marxaríem. Hem après a viure amb presències i coses que es belluguen soles. Allà on sigueu, si teniu internet i podeu llegir això: No us tenim por!

#contespenjantdunfil