4

A punt de creuar un semàfor, sento que algú em mira. Aixeco el cap i veig una noia a la finestra de l’entresol de l’edifici del davant. Mou els llavis de forma pausada. Es dirigeix a mi? Em giro. Estic envoltat de gent

El semàfor es posa verd. Tothom creua menys jo que em quedo petrificat. Ella segueix amb el seu discurs inaudible. Intento desxifrar què diu. Amb la càmera del mòbil faig zoom i li puc llegir bé els llavis. M’està demanant ajuda.

Moc el cap per demostrar que l’he entès. Truco a emergències. En menys de mitja hora arriba la policia i una ambulància. Amb gestos intento dir-li que estigui tranquil·la, que en breu tot s’arreglarà.

De sobte algú l’agafa per l’esquena, l’allunya de la finestra i fa córrer la cortina. Apresso els policies que es preparen per entrar al pis per la força. Estic suant i el cor em va a cent. Quina angoixa.

Mitja hora després se m’emporten a comissaria. Falsa denúncia? Els asseguro que els he explicat el que he vist amb els meus ulls. Em responen que al pis no hi havia ningú i que fa anys que està abandonat

#contespenjantdunfil

✍ @oriolllach

📸 @laura.ledesma.bruch

22 comentaris a “4”

  1. Pingback: Anònim

  2. Pingback: Anònim

  3. Pingback: Anònim

  4. Pingback: Anònim

  5. Pingback: Anònim

  6. Pingback: Anònim

  7. Pingback: Anònim

  8. Pingback: Anònim

  9. Pingback: Anònim

  10. Pingback: Anònim

  11. Pingback: Anònim

  12. Pingback: Anònim

  13. Pingback: Anònim

  14. Pingback: Anònim

  15. Pingback: Anònim

  16. Pingback: Anònim

  17. Pingback: Anònim

  18. Pingback: Anònim

  19. Pingback: Anònim

  20. Pingback: Anònim

  21. Pingback: Anònim

  22. Pingback: Anònim

Els comentaris estan tancats.