Sona el despertador. Encara és de nit. Prenent el cafè em quedo mirant com el sol mandrós anuncia que comença un nou dia. Un nou dia qualsevol. Avui en principi no m’espera res d’especial: La feina, les coses de casa…
De sobte penso en les coses importants que m’han passat fins ara. Les bones i les dolentes. En bona part no me les podia imaginar quan el sol inaugurava el que havia de ser un nou dia qualsevol que al final no ho va ser.
Un flaix creua el meu cervell mentre faig un glop al cafè més balsàmic del dia. Com m’agrada aquest moment. Em sento com si estigués assegut al cim meravellat per tot el que hi ha allà a baix. M’esperen moltes coses.
Amb el cafè de demà, pensaré en les coses d’ahir i tornaré a sentir el desafiament d’avui. Em sento amb forces ara mateix, com ahir o abans d’ahir. La setmana que ve, ja veurem. Me’n vaig, he de començar el descens.
Potser algun dia aquest moment carregat de màgia i de silenci a parts iguals desapareixerà. Mentre duri, gaudiré de veure el sol despertant el món amb un bon cafè a la mà. Si cal, em posaré el despertador els diumenges!
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim
Pingback: Anònim