Soc fill d’una família que s’ha passat segles fugint. Generació rere generació hem amagat un coneixement, un poder que ha fet que el món no s’encallés en una etapa. Hem ajudat reis, nobles i gent amb set de dominar els altres.
El nostre secret és el nostre tresor i alhora la nostra maledicció. Sense excepció, un cop han arribat a dalt de tot, quan ja només els queda el cel i els núvols per damunt del seu cap, han invertit el seu poder per destruir-nos.
Traïció o por a que alguna vegada bolquem el nostre poder a l’enemic? Una cosa és conseqüència de l’altra. El cas és que sempre hem acabat fugint, buscant un nou aliat que ens ha ajudat i que després se’ns ha girat en contra.
És curiós com hi ha coses que evolucionen i coses que no amb el pas del temps. El poder és massa seductor i sempre apareix algú disposat a tot per retenir-lo. Llavors és quan ens venen a buscar i ens diuen que són diferents.
I una merda diferents. Les hem vist de tots els colors i sempre amb el mateix final. He decidit enterrar el nostre secret. Els meus fills creixeran amb la ignorància i, amb una mica de sort, s’estalviaran aquest patiment.
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch