admin@uncamientrerealitats.cat

36

Sempre havia volgut viatjar però no m’havia plantejar fer-ho vestit de soldat. Em vaig allistar perquè era una feina segura i no em demanaven grans requisits. Ara ha arribat l’hora. Som a l’avió camí de la guerra. Formem part d’un operatiu internacional que té com a missió desplegar-se sobre el terreny per evitar que les …

36 Llegeix més »

35

Algú m’està seguint. És massa fosc. Només puc veure-li la silueta. Accelero el pas i l’ombra també ho fa. Tinc por. On deu ser el cotxe? No havia aparcat tan lluny. Mare meva, crec que m’he perdut. Em costa respirar. No tinc ni idea d’on soc. Ensopego i caic. El terra és ben moll pels …

35 Llegeix més »

33

Quan veig algú fent auto-stop no m’aturo. Em fa cosa. Potser he vist massa pel·lícules. Al poble on visc és molt habitual. En uns segons has de prendre una decisió condicionada per la pinta que fa la persona que aixeca el dit i et mira. Quants assassins en sèrie semblaven bons nois, d’aquells que cap …

33 Llegeix més »

32

Tinc buits de memòria. Al principi eren petites coses, tonteries del dia a dia sense cap importància. El dia que em vaig preocupar va ser quan em vaig trobar al centre de la ciutat en pijama. L’últim que recordava era estar esmorzant a casa. Vaig anar de metge en metge i em van fer moltes …

32 Llegeix més »

31

Em vaig inscriure a una d’aquelles travesses que et passes tot el dia i tota la nit caminant/corrent. Em vaig preparar durant mesos. Em feia molta il·lusió perquè el recorregut creuava una de les serres més emblemàtiques. Érem centenars a la línia de sortida. De mica en mica, però, ens vam anar separant i van …

31 Llegeix més »

30

Tinc por a l’hora d’anar a dormir. Des que tinc records que em costa dormir i no descanso. Em desperto molts cops. Ho he provat tot: psicòleg, medicació, hipnosi… Quan m’estiro al llit, se m’accelera el cor i tinc la sensació de perill. Estic estirat intentant no pensar quan sento un soroll estrany a fora. …

30 Llegeix més »

29

«Quan em mori, et deixo totes les ampolles del celler» repetia sempre la tieta i jo li responia: «Brindaré per tu amb cada copa però deixa-ho tot per escrit». L’hereu únic, en teoria, era el seu fill, el meu cosí. El meu cosí, un cretí que veia la seva mare quan hi pensava, un cop …

29 Llegeix més »

28

Finalment l’avi va morir. Després de mesos d’agonia i fer-nos un fart de plorar, vam poder respirar. L’àvia es va mantenir sencera, com sempre, fins a l’últim moment. Estàvem convençuts que tard o d’hora s’enfonsaria. Quan s’enduien la caixa cap al crematori, l’àvia va començar a riure. Tothom es mirava en silenci sense entendre la …

28 Llegeix més »

27

D’avui no passa, li he de dir. Ens espera un trajecte en cotxe prou llarg. He tingut mil ocasions per declarar-me i a l’últim moment sempre acabo trobant un pretext per deixar-ho per a un altre moment. Estic enamorat d’ella, ho ha de saber. Tinc por. Treballem junts. Hem rigut, hem plorat i hem viscut …

27 Llegeix més »