admin@uncamientrerealitats.cat

16

Em vaig quedar fins a altes hores de la nit pintant. La inspiració anava a la baixa i havia de completar amb un últim quadre per a l’exposició. Estava fins els nassos de tot aquell cercle tòxic de museus, crítics i artistes. Per primer cop en temps m’agradava el que havia pintat. Me’n vaig anar …

16 Llegeix més »

15

A les fosques de nou, un altre tall d’electricitat. Amb el mòbil m’il·lumino fins a l’armari i poso un parell d’espelmes al menjador. Sempre m’ha agradat l’ambient que es crea amb la dansa hipnòtica de la flama. Em poso una copa de vi, agafo un bon llibre i em submergeixo en una novel·la que em …

15 Llegeix més »

14

De petit m’encantaven els animals però soc al·lèrgic al pel, a les plomes, a tot. Hagués tingut a casa gossets, gatets, ovelletes, cabretes i tots els «-ets» i «-etes» possibles però la tràquea se’m tancava només apropar-m’hi. Una vegada, a l’hospital, després que un colom aterrés al meu cap, els meus pares em van regalar …

14 Llegeix més »

13

No oblidaré mai aquelles vacances. Cada dia em llevava ben d’hora per veure sortir el sol mentre caminava descalç per la sorra arran de mar. Un moment únic. En poques hores la platja s’ompliria de tovalloles, neveretes i para-sols. Un dia, una onada va deixar als meus peus una ampolla. La vaig recollir i quan …

13 Llegeix més »

12

Un somni fet realitat. Vacances a bord d’un veler. Ella i jo, tots dos sols, mar endins durant una setmana. Una travessia sense escales. Nevera plena, veles hissades i horitzó infinit als 360 graus. Aventura i màgia. A la tercera nit tenim temporal. Desafiem la tempesta amb el nostre petit vaixell. Por i adrenalina. Les …

12 Llegeix més »

11

Estirats a la sorra ens menjàvem a petons mentre la melodia de les onades li donaven aquell toc especial d’una nit memorable. Sí, estava passant i no tenia clar com… Senzillament era increïble sentir ballar els seus llavis amb els meus. El sol es ponia darrere nostre i davant, el mar. Estàvem allunyats de la …

11 Llegeix més »

10

Des de petit que tinc pànic a volar en avió. No m’ho explico però quan sento el clic del cinturó se’m dispara el cor, tinc suor freda i no puc fixar els ulls més d’un segon. Ni pastilles, ni teràpia, ni meditació… Només he pogut agafar un dia per anar a l’enterrament de la tieta. …

10 Llegeix més »

9

El castell del poble fa segles que està abandonat. De vegades un grup de joves hi fa una festa però ningú s’atreveix a anar-hi quan hi ha lluna plena. Diu la llegenda que se senten veus i crits d’ànimes que hi van patir. Agafem la càmera i anem al castell. El primer que marxi pagarà …

9 Llegeix més »

8

Sona el despertador. Encara és de nit. Prenent el cafè em quedo mirant com el sol mandrós anuncia que comença un nou dia. Un nou dia qualsevol. Avui en principi no m’espera res d’especial: La feina, les coses de casa… De sobte penso en les coses importants que m’han passat fins ara. Les bones i …

8 Llegeix més »

7

L’altre dia em vas venir al cap. No sé perquè. Fa un munt d’anys que no sé res de tu. Tantes nits de festa, tants riures, tants tornar a casa de matinada. En vam fer tantes. Se m’escapa un somriure carregat de nostàlgia. No m’ho puc creure, avui ens hem trobat pel carrer. Després de …

7 Llegeix més »