«Els amics de veritat els podràs comptar amb els dits d’una mà». És un dels pocs records que em queden de la meva àvia. De nen, no entenia com em podia dir això? Era tan feliç amb els meus companys de la llar d’infants… A l’escola van començar arribar els primers conflictes: «Ya no te …
No en tinc ni idea. Quantes vegades havia tingut aquest malson? Em presento a l’examen i no entenc res del què em demanen i això que he pencat de valent. Però no, no estic dormint. Em pessigo vàries vegades. Rellegeixo les preguntes. Com si fos xinès. Miro al meu voltant, els altres escriuen amb una …
A punt de creuar un semàfor, sento que algú em mira. Aixeco el cap i veig una noia a la finestra de l’entresol de l’edifici del davant. Mou els llavis de forma pausada. Es dirigeix a mi? Em giro. Estic envoltat de gent El semàfor es posa verd. Tothom creua menys jo que em quedo …
La casa dels nostres somnis. Era increïble que ens haguessin fet un preu tan bo. S’havien d’arreglar algunes cosetes però amb tot el que ens estalviàvem, la deixaríem com un palau. No ens podíem imaginar el que passaria. Ens hi vam instal·lar de seguida. El primer sopar va ser màgic. Espelmes, un bon vi i …
Tota la vida he intentat evitar els conflictes. Si veig que la cosa es complica, cedeixo. Però tot té un límit i potser avui és el dia de dir prou i ho deixo anar. Tothom em mira amb cara de sorpresa. Què passa? Cansat de reunions inútils. Cansat de bons propòsits acompanyats de paraules buides. …
Torno a la casa on vaig passar tantes tardes d’estiu jugant amb l’únic nen del poble que tenia la mateixa edat que jo. Està abandonada. Quina pena. Portes que cauen, vidres trencats, pintades… Ha passat una eternitat. Els pares del meu amiguet van morir en un accident de trànsit i els serveis socials es van …
Van haver de sortir a primera hora del matí. Havien tingut el temps just per vestir-se. L’Agapitu de Cal Celestinu s’havia desmaiat. De camí, el Doctor Ricart li va explicar al Doctor Bertran que feia un parell de setmanes que havia atès el nen, que tenia símptomes evidents de desnutrició i que li havia receptat …
La consulta del Doctor Bertran. Capítol 12: Aquí o allà? Llegeix més »
«Creus que ets aquí però no és veritat… Ets allà». Aquella frase articulada per l’estranya curandera amb un to de maledicció rebotava per dins del seu cervell a tota hora. Ja podia estar concentrat cosint un trau al cap d’algú, receptant un calmant o bé simplement relaxant-se al saló amb un got de conyac a …
La consulta del Doctor Bertran. Capítol 11: El suplent Llegeix més »
La consulta del Doctor Bertran. Capítol 10: Malalt Només llevar-se havia tret sang amb l’orina, li rodava el cap i tenia la sensació de calfreds constants. Sentia com la febre s’enfilava a tot drap. En sortir del cotxe, per si no fos poc, va sentir la terrible fiblada a l’esquena que acabava de confirmar el …
La consulta del Doctor Bertran. Capítol 10: Malalt Llegeix més »
L’Elisa no parava de créixer. De seguida la roba li quedava petita i també les joguines, clar. Era una nena de jugar al carrer amb la seva colla. Recorrien els camps, feien cabanes al bosc, competicions enfilant-se als arbres… Sempre tornava amb un genoll pelat o una esgarrinxada al braç però amb un somriure d’orella …
La consulta del Doctor Bertran. Capítol 9: Dos accidents? Llegeix més »