Contes penjant d’un fil

6

«Els amics de veritat els podràs comptar amb els dits d’una mà». És un dels pocs records que em queden de la meva àvia. De nen, no entenia com em podia dir això?  Era tan feliç amb els meus companys de la llar d’infants… A l’escola van començar arribar els primers conflictes: «Ya no te …

6 Llegeix més »

5

No en tinc ni idea. Quantes vegades havia tingut aquest malson? Em presento a l’examen i no entenc res del què em demanen i això que he pencat de valent. Però no, no estic dormint. Em pessigo vàries vegades. Rellegeixo les preguntes. Com si fos xinès. Miro al meu voltant, els altres escriuen amb una …

5 Llegeix més »

4

A punt de creuar un semàfor, sento que algú em mira. Aixeco el cap i veig una noia a la finestra de l’entresol de l’edifici del davant. Mou els llavis de forma pausada. Es dirigeix a mi? Em giro. Estic envoltat de gent El semàfor es posa verd. Tothom creua menys jo que em quedo …

4 Llegeix més »

3

La casa dels nostres somnis. Era increïble que ens haguessin fet un preu tan bo. S’havien d’arreglar algunes cosetes però amb tot el que ens estalviàvem, la deixaríem com un palau. No ens podíem imaginar el que passaria. Ens hi vam instal·lar de seguida. El primer sopar va ser màgic. Espelmes, un bon vi i …

3 Llegeix més »

2

Tota la vida he intentat evitar els conflictes. Si veig que la cosa es complica, cedeixo. Però tot té un límit i potser avui és el dia de dir prou i ho deixo anar. Tothom em mira amb cara de sorpresa. Què passa? Cansat de reunions inútils. Cansat de bons propòsits acompanyats de paraules buides. …

2 Llegeix més »

1

Torno a la casa on vaig passar tantes tardes d’estiu jugant amb l’únic nen del poble que tenia la mateixa edat que jo. Està abandonada. Quina pena. Portes que cauen, vidres trencats, pintades… Ha passat una eternitat. Els pares del meu amiguet van morir en un accident de trànsit i els serveis socials es van …

1 Llegeix més »