Des que tenia records que veia aquells ulls grocs i felins observant-lo en la foscor de la seva habitació cada nit. De petit, els tenia pànic, creia que era un monstre que venia a turmentar-lo i que esperava pacientment el moment per atacar-lo. L’angoixa i els crits de cada dia quan arribava l’hora d’anar a …
Resoldre un problema com la superpoblació requeria solucions dràstiques i imaginatives. El planeta s’havia convertit majoritàriament en un desert inhabitable i només quedaven unes poques zones, cada cop menys, on s’hi podia viure. Primer es van construir enormes murs al voltant dels països d’on fugien els seus habitants perquè no hi havia prou lloc a …
Tot destrossat. Aquell maleït temporal havia arrasat amb tots els préssecs quan només faltaven dues setmanes per a la collita. Un cop més li tocaria barallar-se amb les assegurances per mirard’esgarrapar alguna cosa i intentar sobreviure fins l’any següent. Per sort, i sense que ningú s’ho pogués explicar, els camps de vinya no havien quedat …
Havia estat un any de merda. El pitjor de la seva vida. L’havien degradat en el seu lloc de treball per posar un familiar del cap en el seu lloc; la seva companya de sempre havia fet les maletes i, a sobre, en una caiguda absurda penjant un quadre, es va trencar els lligaments dels …
Feia un dia espatarrant. Un matí de finals de juliol en què ni un núvol inconscient gosava desafiar el sol. Para-sols, tovalloles i joguines de plàstic havien anat poblant la sorra de la platja progressivament des de primera hora. L’olor de crema protectora i l’harmonia de sentir-se de vacances eren omnipresents entre els habitants efímers …
Havia anat a néixer en una família molt especial. Era el tercer fill d’un pare escriptor i una mare violinista. Pel que fa a les seves dues germanes grans, una havia heretat l’oïda musical de la seva progenitora i, des de ben petita, que deixava tots els mestres de música bocabadats amb els moviments virtuosos …
Mai abans havia estat en un notari. Era un despatx entre elegant i decadent exactament com l’home que el regentava que estava en perfecta sintonia amb l’espai. Es va imaginar que ja devia néixer vell i que des de ben petit portava les ulleres a la punta del nas com en aquell mateix moment que …
Va dir prou. Ho tenia decidit. S’havien acabat els anys de delinqüència. Havia crescut al carrer i qui li va fer de família va ser la banda. Un grup de nens que des de ben petits robaven carteres i que es van anar fent grans al mateix temps que els seus delictes. Ja havia perdut …
CÀNCER. Mai s’hagués imaginat com cinc lletres podien provocar un terratrèmol de gran magnitud en la vida d’una persona. Sobretot si aquella paraula sortia de la boca d’un metge mentre llegia un informe en una gèlida consulta. Ja no va escoltar res més. El seu cap es movia amunt i avall en un gest automàtic …
Era l’últim mes que li quedava per cobrar el subsidi d’atur quan la van trucar d’aquell diari oferint-li publicar un conte de terror, suspens o de gènere negre al final del suplement dels diumenges. No li pagaven cap fortuna però en tindria prou per sobreviure i, a més, era escrivint, la seva veritable vocació i …