Ningú més que ella sabia els esforços que havia hagut de fer per aconseguir-ho. Tota una vida entregada a un únic objectiu. Quan va prendre la decisió anys enrere, tothom, amb millors o pitjors paraules, havia intentat treure-li la idea del cap. Era gairebé impossible. Se l’estimaven i el camí era tan llarg i feixuc …
Acomiadat. Després de més de deu anys deixant-se la pell per tirar endavant amb el projecte, l’havien acomiadat. Tantes reunions que s’allargaven fins a la matinada, trucades inoportunes durant el cap de setmana, viatges i tota mena de sacrificis només per aconseguir una miqueta més. Ara, tenia mitja hora per recollir les seves coses i …
L’avi s’havia mort i a ella, amb els seus vuit anys recent estrenats, li va tocar acompanyar la mare a buidar el pis on havia viscut un dels homes més importants de la seva curta vida. Sí que és veritat que l’últim any no l’havia pogut veure gaire perquè no parava d’entrar i sortir de …
Com cada revetlla de Cap d’Any des dels últims quaranta anys es van reunir a la casa dels Martínez Soler. Un cop més no hi faltaria de res, cloïsses, gambes, foie, formatges i un generós pica-pica que deixaria les panxes d’aquella colla d’amics de més de seixanta anys prou satisfetes com perquè el plat principal …
Adeu. Com es pot pronunciar en poc més d’un segon una paraula que pot arribar a significar tant? No parava de preguntar-se com i quan li ho diria i, sobretot, com reaccionaria? Ja feia temps que no eren feliços junts. De fet, si gratava entre els records li costava recuperar moments que li arrenquessin un …
Aquella maleïda guerra ja feia massa temps que durava. La moral al front, entre els companys, no podia estar més enfonsada. No hi havia manera que s’acabés. Uns no tenien prou força per guanyar i els altres en tenien suficient per resistir. Els va tocar fer guàrdia una de les nits més gèlides de l’any. …
Com cada matí, estava assegut a l’autobús mig endormiscat camí de la feina. Una noia joveneta se li va asseure al costat. L’estiu estava sent especialment calorós i la moda, any rere any, escurçava més la roba deixant a la vista de tothom les exuberàncies dels cossos que donaven la benvinguda a la vida adulta. …
“Estàs boig…” –no parava de repetir ella mentre la idea que ell li acabava de plantejar anava il·luminant amb cada cop més claredat la part més fosca de la seva imaginació. El somriure se li escapava només d’imaginar-s’ho. En Joan i l’Anna es van conèixer a través d’una aplicació per buscar parella. En un primer …
No es podia treure del cap la trucada que havia rebut el dia abans. En un primer moment li va semblar una bogeria, una autèntica barbaritat, però veient les propostes que estaven sortint potser no n’hi havia per tant. No havia pogut dormir pels nervis, aquella veu telefònica li havia ressonat dins del cervell durant …
Ja feia més d’una setmana, havia calculat més o menys, que estava ingressada a l’hospital. No tenia gens clar què havia passat. Només aconseguia reproduir algunes imatges confoses que formaven una cadena de records inconnexos. Volia preguntar als metges i a les infermeres, però el seu cos vell no obeïa ni per obrir la boca. …