No oblidaré mai aquelles vacances. Cada dia em llevava ben d’hora per veure sortir el sol mentre caminava descalç per la sorra arran de mar. Un moment únic. En poques hores la platja s’ompliria de tovalloles, neveretes i para-sols.
Un dia, una onada va deixar als meus peus una ampolla. La vaig recollir i quan anava a llençar-la a les escombraries em va semblar veure que hi havia una cosa a dins. Vaig mirar i semblava que era com un paper enrotllat.
Vaig somriure i vaig mirar al meu voltant per si era alguna broma però no hi havia ningú, estava sol. El nen que habita dins meu no es va poder resistir… I si era el mapa d’un vell tresor pirata?
Em vaig asseure a la sorra i amb molta cura vaig treure el tap. Amb la punta dels dits podia tocar el paper però no podia treure’l. Vaig anar a casa, amb unes pinces seria més fàcil. La curiositat i la imaginació em feien tremolar el pols.
Era un missatge de SOS. Arriba tard, vaig pensar i el vaig llençar. Al vespre, vaig veure a la tele que havien rescatat una barca plena d’immigrants a la platja del poble. Hi havia víctimes. No em puc treure del cap el missatge de l’ampolla.
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @elrellotgedesorra (Instagram)