De petit m’encantaven els animals però soc al·lèrgic al pel, a les plomes, a tot. Hagués tingut a casa gossets, gatets, ovelletes, cabretes i tots els «-ets» i «-etes» possibles però la tràquea se’m tancava només apropar-m’hi.
Una vegada, a l’hospital, després que un colom aterrés al meu cap, els meus pares em van regalar una maleta de manualitats. Vaig retallar, pintar i enganxar fins que vaig reproduir l’animal innocent que quasi em mata.
En tornar a casa em vaig tancar a l’habitació. Només sortia per anar a l’escola. Del paper vaig passar a la cartolina, la plastilina, el fang, la fusta i tots els materials possibles fins que vaig fer un un zoo sencer.
Uns mesos després vaig fer la meva primera exposició. De l’escola, els meus animals van anar al centre cívic del barri i després a un petit museu, una galeria estatal i llavors van començar a viatjar pel món amb mi.
Avui el meu art té reconeixement internacional. He après a viure entre els animals sense arriscar la vida. No puc parar de preguntar-me qui seria jo si no hagués estat al·lèrgic. No vull canviar res. Gràcies al·lèrgia!
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch