18

“Digues un somni que hagis tingut algun cop a la vida i que no hagis pogut fer mai realitat? Pot ser una bogeria o aquella il·lusió que tenies de petit i que et feia sospirar mentre miraves les estrelles. El tens?”

“Ara tanca els ulls. Visualitza’l i respon a la pregunta. És tard o encara hi ha temps? Si és possible, ja trigues. No escoltis qui et digui que se te’n va l’olla. Si tens la certesa que no pot ser, tinc una oferta.”

Així va ser com li vaig vendre el meu somni a aquell home estrany. Necessitava diners. Va ser en una botiga, fosca i petita, plena d’estants amb pots de vidre amb una mena de pols a dins. N’hi havia de tots els colors.

Vaig sortir de la botiga amb la sensació de buidor. Em semblava estrany que algú altre pogués comprar el meu somni. També he de confessar que la meva vida va canviar a partir d’aquell dia. Em vaig treure un pes de sobre.

Mesos després, el meu somni protagonitzat per algú altre acaparava tots els titulars. Doncs sí, finalment s’havia fet realitat. Mentrestant, jo havia après a viure. No sé com però ara soc feliç.

#contespenjantdunfil

✍ @oriolllach

📸 @oriolllach