Un dia qualsevol sento una música o una olor i el teu record aflora com si fes només unes hores des de l’últim cop que ens vam veure i això que han passat un munt d’anys. El cor se m’estreny i em costa respirar.
M’han passat tantes coses que si ens veiéssim ara mateix no sabria ni per on començar per posar-te al dia. Potser callaria desbordat per l’emoció, potser ploraria o potser m’emprenyaria dolgut pel que t’has perdut.
També voldria que m’expliquessis coses teves. Acabaríem rient, n’estic segur. En el fons, hem estat dels més importants a les nostres vides. Si un dia tot es va acabar, per què no pot recomençar tot d’una altra manera?
En cada moment important que visc m’agrada imaginar-te, et visualitzo i fins i tot alguna vegada t’he somiat. L’endemà em passo el dia amb el somriure a la cara perquè per una estona he deixat de trobar-te a faltar.
No sé si mai ens retrobarem. No espero res mentre la meva imaginació em permeti viure’t com quan vivies i m’agrada pensar que d’alguna manera tu també em vius des d’allà on siguis.
#contespenjantdunfil
@oriolllach
@oriolllach