19

Un dia qualsevol sento una música o una olor i el teu record aflora com si fes només unes hores des de l’últim cop que ens vam veure i això que han passat un munt d’anys. El cor se m’estreny i em costa respirar.

M’han passat tantes coses que si ens veiéssim ara mateix no sabria ni per on començar per posar-te al dia. Potser callaria desbordat per l’emoció, potser ploraria o potser m’emprenyaria dolgut pel que t’has perdut.

També voldria que m’expliquessis coses teves. Acabaríem rient, n’estic segur. En el fons, hem estat dels més importants a les nostres vides. Si un dia tot es va acabar, per què no pot recomençar tot d’una altra manera?

En cada moment important que visc m’agrada imaginar-te, et visualitzo i fins i tot alguna vegada t’he somiat. L’endemà em passo el dia amb el somriure a la cara perquè per una estona he deixat de trobar-te a faltar.

No sé si mai ens retrobarem. No espero res mentre la meva imaginació em permeti viure’t com quan vivies i m’agrada pensar que d’alguna manera tu també em vius des d’allà on siguis.

#contespenjantdunfil

✍ @oriolllach

📸 @oriolllach

27 comentaris a “19”

  1. Pingback: Anònim

  2. Pingback: Anònim

  3. Pingback: Anònim

  4. Pingback: Anònim

  5. Pingback: Anònim

  6. Pingback: Anònim

  7. Pingback: Anònim

  8. Pingback: Anònim

  9. Pingback: Anònim

  10. Pingback: Anònim

  11. Pingback: Anònim

  12. Pingback: Anònim

  13. Pingback: Anònim

  14. Pingback: Anònim

  15. Pingback: Anònim

  16. Pingback: Anònim

  17. Pingback: Anònim

  18. Pingback: Anònim

  19. Pingback: Anònim

  20. Pingback: Anònim

  21. Pingback: Anònim

  22. Pingback: Anònim

  23. Pingback: Anònim

  24. Pingback: Anònim

  25. Pingback: Anònim

  26. Pingback: Anònim

  27. Pingback: Anònim

Els comentaris estan tancats.