2

Tota la vida he intentat evitar els conflictes. Si veig que la cosa es complica, cedeixo. Però tot té un límit i potser avui és el dia de dir prou i ho deixo anar. Tothom em mira amb cara de sorpresa. Què passa?

Cansat de reunions inútils. Cansat de bons propòsits acompanyats de paraules buides. Ha arribat l’hora de fer alguna cosa. Per on comencem? Qui s’apunta? Braços amunt. Em quedo sol. T’ha passat alguna vegada?

Ja no hi ha marxa enrere. Començo a passejar al voltant de la taula. Potser és la meva última reunió. Pensar això em fa somriure i el somriure m’empeny a dir el que penso de tothom. Em miren amb ulls de besuc.

Sí. No soc l’idiota que us pensàveu. Senzillament ho he estat fingint durant anys i això m’ha portat a ocupar un seient en aquesta reunió avui. No m’ha anat malament. Però sabeu què? Ja en tinc prou. No us aguanto més.

Marxo pensant que ho hauria d’haver fet abans. Com he pogut durant tant de temps? Torno a somriure i això que ara no sé com m’ho faré. Qui m’ho havia de dir quan m’he llevat avui? Potser encara em puc sorprendre…

#contespenjantdunfil

✍ @oriolllach 📸 @laura.ledesma.bruch