20

Sempre he cregut en les primeres impressions. En conèixer una persona, en prendre una decisió, en buscar la millor opció. Una vegada, però, no vaig fer cas al senyal que em deia que prendria mal i m’hi vaig capbussar.

Em vaig enamorar profundament. Sí, pot sonar ridícul però va ser així. No va arribar a un any. Temps suficient per flotar i després per arrossegar-me en lloc de caminar. Em va fer mal. Vaig patir com no ho havia fet mai.

Baixar a l’infern va ser molt fàcil i un cop allà no sabia com sortir-ne. Les llàgrimes, l’angoixa i la solitud van ser l’única companyia que vaig tenir en aquells temps tan foscos. Creia que no me’n sortiria mai.

La família, els amics… Tothom em volia ajudar però les seves paraules no rebaixaven el dolor que sentia. Fins que un dia, així, sense cap motiu especial, em vaig adonar que feia una setmana que no plorava.

Alguna cosa havia canviat. D’això fa molt temps i fins avui puc dir que tinc la vida que vull. Allà on siguis, gràcies per trencar-me el cor aquella vegada. No canviaria res.

#contespenjantdunfil

✍ @oriolllach

📸 @oriolllach