Estàvem cuinant quan ens va esquitxar l’oli. Ella es va cremar i jo no em vaig fer res. Vam riure. Dèiem que jo tenia un poder com els superherois de moda. Així va començar tot, com una broma que es va anar fent gran.
Poc després vaig tenir un accident. Vaig sortir de la carretera. El cotxe va quedar destrossat i jo vaig sortir il·lès. Em van ingressar 3 dies per assegurar-se que no tenia cap lesió amagada.
Em van donar uns dies de baixa, el moment ideal per pintar el pis. Repassant amb dissolvent els marges del sostre em van caure unes gotes als ulls. A urgències, de nou. Em van dir que havia salvat la vista de miracle.
A casa, obligat a descansar. Només menjar i dormir. Perdo la consciència durant el sopar. En veure’ns arribar a l’hospital, no s’ho poden creure. He tingut un petit ictus. Un avís important.
Ja no sé si tinc superpoders o bé tinc molta sort. El que tinc clar és que em plantejo les coses d’una altra manera. Un bon sopar, una posta de sol, una carícia, un moment de pausa… Sí, allò que tantes vegades diem i deixem de fer-ho a la primera. Hi havia tantes petites grans coses que se’m passaven per alt…
#contespenjantdunfil
@oriolllach
@laura.ledesma.bruch