Tinc fotos teves, tinc alguns vídeos familiars on et veig i puc escoltar la teva veu quan et trobo a faltar. Passen els anys, potser ja no ploro, però sento pena per dins quan penso en tu. Vas morir massa aviat, massa jove.
De tant en tant sento una música que em transporta a algun d’aquells moments que vam compartir i et veig en els meus records. Et sento a prop i m’aturo intentant retenir l’instant però s’esvaeix. Llavors segueixo amb les meves coses.
La música té un poder evocador subtil, menys evident que les fotos o els vídeos, però obre com un cop de vent les portes d’un passat que, durant un sospir, es fa present. No puc, ni tampoc vull, evitar-ho. M’encanta.
Però hi ha una cosa que no sé explicar i que crec que encara té més força que la música. Ja fa temps que em passa. En el moment menys pensat de sobte sento la teva olor. No en tinc cap dubte, ets tu. Et vaig abraçar tantes vegades…
La música és de tots però aquesta olor és només teva. Llavors tanco els ulls i sento que ets al meu costat, quasi et veig. Ja no busco una explicació, senzillament em deixo portar per un moment únic que no sé si es repetirà.
#contespenjantdunfil
@oriolllach
@laura.ledesma.bruch