32

Tinc buits de memòria. Al principi eren petites coses, tonteries del dia a dia sense cap importància. El dia que em vaig preocupar va ser quan em vaig trobar al centre de la ciutat en pijama. L’últim que recordava era estar esmorzant a casa.

Vaig anar de metge en metge i em van fer moltes proves. Col·lecciono diagnòstics i tractaments però segueixo igual. He arribat a obrir la porta de casa i trobar-me a l’aeroport a punt d’agafar un avió. Entremig no sé explicar què va passar.

Diuen que pateixo una barreja de narcolèpsia i somnambulisme. Tinc por de mi mateix. Soc un perill, en qualsevol moment perdo el control. M’adormo de sobte i em poso en marxa. Em van internar per la meva seguretat i la de tothom.

Vaig tenir dos intents de fuga sense que el meu conscient n’estigués al cas. L’última vegada vaig agredir un zelador. Era l’únic amic que tenia allà a dins. Li vaig demanar perdó un munt de vegades però mai va tornar a ser el mateix.

Fa setmanes que he entrat en un programa experimental. Visc en un pis ple de càmeres amb persones que entren i surten. Es retransmet les 24 hores. Canvio espectacle per una presó de luxe. Tot controlat i, a més, ara soc una estrella.

#contespenjantdunfil

@oriolllach

@laura.ledesma.bruch