Un “puro”, “ Exin Castillos” i sempre fent broma i rient. Aquest és el record que em ve al cap quan veig el teu nom escrit a la pissarra de casa. Havíem de trobar un dia per venir-te a veure. Sabíem que el temps anava en contra.
Aquesta nit finalment has marxat i el teu nom amb el d’ella, sempre ella al teu costat, segueixen anotats a la pissarra. Ja no podrà ser almenys com ho imaginàvem. En qualsevol cas, voldria donar-te les gràcies.
Gràcies per ser un bon amic, dels millors, de la mare i el pare. Gràcies per tants bons moments que ens vas regalar. Riures, celebracions i situacions impossibles d’oblidar. Ets de les persones més antigues de la meva vida.
Et recordo fent un “calvo” a la Meridiana amb el pare. Nosaltres, els petits, us vèiem als grans fer coses de petits. Ens fèieu sentir tan a prop. Quin parell. Crec que va ser llavors quan vaig descobrir que també es podia plorar de riure.
Bon viatge. Sé que hi ha algú que et rebrà amb els braços oberts i que t’acompanyarà a partir d’ara. Saps què? D’aquí un temps us imagino a tots dos, des d’allà on sigueu, fent un “calvo” a tot allò que no es mereix viure.
Aquesta és la gran lliçó de vida que m’heu donat.
#contespenjantdunfil
@oriolllach
@oriolllach