A punt de creuar un semàfor, sento que algú em mira. Aixeco el cap i veig una noia a la finestra de l’entresol de l’edifici del davant. Mou els llavis de forma pausada. Es dirigeix a mi? Em giro. Estic envoltat de gent
El semàfor es posa verd. Tothom creua menys jo que em quedo petrificat. Ella segueix amb el seu discurs inaudible. Intento desxifrar què diu. Amb la càmera del mòbil faig zoom i li puc llegir bé els llavis. M’està demanant ajuda.
Moc el cap per demostrar que l’he entès. Truco a emergències. En menys de mitja hora arriba la policia i una ambulància. Amb gestos intento dir-li que estigui tranquil·la, que en breu tot s’arreglarà.
De sobte algú l’agafa per l’esquena, l’allunya de la finestra i fa córrer la cortina. Apresso els policies que es preparen per entrar al pis per la força. Estic suant i el cor em va a cent. Quina angoixa.
Mitja hora després se m’emporten a comissaria. Falsa denúncia? Els asseguro que els he explicat el que he vist amb els meus ulls. Em responen que al pis no hi havia ningú i que fa anys que està abandonat
#contespenjantdunfil
@oriolllach
@laura.ledesma.bruch