Tot el cafè per sobre quan estava a punt de sortir. Comença bé el dia. Arribo tard a la feina. Embús brutal. Reunió d’urgència. Marxa el millor comercial i s’emporta el millor client. Ja és negra nit quan surto.
Camí de casa atropello un senglar. El cotxe destrossat. Truco a l’assegurança i descobreixo que al nostre corredor se li va passar renovar-la. Faig venir la grua. Només arribar, m’avisa que em costarà una fortuna.
Finalment arribo a casa. Em trobo una nota. Em deixa. Ha fet les maletes i se n’ha anat. Així, sense més explicacions. Me’n vaig a dormir però em bull el cervell. És difícil imaginar tanta desgràcia en 24 hores… Quina merda!
Els dies següents van ser pitjors. Em foto de cap per les escales: els dos braços trencats. Necessito ajuda per menjar, per vestir-me, per netejar-me… Tot! La meva vida s’enfonsa sense que jo hagi fet res.
Veig un anunci al diari que em treu del pou. Demano hora. Una vella estranya em diu que m’han fet mal d’ull. Mai he cregut en aquestes coses però estic desesperat. Pago i tot va millor. No sé si creure-m’ho o pensar que no podia anar a pitjor?
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch