42

Surto al carrer però fa tanta boira que m’enganxo a la paret per caminar. Col·lapse a la ciutat. La ràdio avisa que és per tot arreu i que pot trigar uns dies a marxar. Emergències demana que tothom es quedi a casa.

Tinc la nevera buida. Me la jugo i vaig al súper. Tothom ha pensat el mateix. No queda quasi res. Surto. Unes mans m’agafen per l’esquena i em fan caure. Em volen robar. Crido. Hi ha qui em vol ajudar però no em pot veure.

M’aixeco i intento fugir. La boira ha deixat tothom a cegues a l’exterior. Xoco amb algú altre. Demano perdó. No sé on soc. M’he desorientat. Sento gent que demana ajuda. Tot és blanc al meu voltant. Busco alguna pista per orientar-me.

De cop sento una escala als meus peus. El metro! Baixo i per fi els meus ulls tornen a enfocar. Com jo, molta gent s’hi ha refugiat. Es fa de nit i ens hem de quedar a dormir a l’andana. Sortir és massa arriscat.

Després de quatre dies, ja no queda menjar a les màquines expenedores. La situació és desesperada. Sortim. La boira s’ha esvaït. La ciutat està arrasada…

#contespenjantdunfil

@oriolllach

@laura.ledesma.bruch