Em vaig prometre a mi mateix que no ho faria mai. Estava convençut que les coses es podien fer de moltes maneres i com que jo era diferent, quan arribés el dia de prendre decisions, agafaria altres camins.
Avui, però, m’he quedat atrapat. Faci el que faci, sortir sense prendre mal resulta impossible. Una cadena d’errors m’ha portat a aquest pou i ara, per molt que demani ajuda, ningú no em podrà treure. Només ho puc fer jo.
Durant aquests anys he fet equilibris, he sabut dissimular, interpretar el paper del que tothom creia que era. La manera fàcil de formar part del grup i sentir-me protegit. Ara, però, estic sol. Cara a cara amb el malson.
Tinc por. Un petit error, un instant sense atenció i estic perdut. Com he pogut arribar fins aquí? Com he pogut mirar a una altra banda tantes vegades? Quan surti d’aquí, crec que m’hauré d’amagar. Inventar una vida nova.
Trenco la meva promesa. Faig el que havia dit que no faria mai, em rendeixo. Ho deixo córrer. S’ha acabat. Prou! A l’instant em sento lliure. No era tan difícil admetre que em vaig equivocar. Si ho hagués fet abans.
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch