Tinc els meus principis. Uns valors fruit d’anys d’educació i aprenentatge. He crescut convençut que he d’ajudar els altres. Ho faré mentre pugui, potser algun dia soc jo qui necessita ajuda. No tinc un no per a ningú.
No dono diners als que demanen pel carrer, segur que no s’ho gasten en menjar. Els compraria un entrepà però no tinc temps. Jo no tinc temps però tinc diners i ell té temps però no té diners. M’aturo un moment i penso.
S’ha mort algú important d’una persona que m’estimo. No li dic res més enllà de «El què necessitis…». Si vol alguna cosa, ja m’ho dirà. No suporto els funerals. Marxo però li he deixat clar que estic al seu costat.
Estic preocupat amb el futur del planeta. Pinta malament. Surto a gaudir de la natura, no sé quant temps podré fer-ho. Una llauna, un paquet de tabac, una ampolla de plàstic… Merda arreu. Algú hauria de fer alguna cosa.
Per sort encara hi ha gent amb principis que vol ajudar ja sigui a gent necessitada, amics importants o el planeta. El món és ple d’egoistes sense cor. Quan pugui, quan trobi el moment, m’hi poso però és tan complicat…
#contespenjantdunfil
✍ @oriolllach
📸 @laura.ledesma.bruch