Ningú sap com m’ha costat arribar fins aquí. Esforços i sacrificis que se’m veuen a la pell. Però sí, ho he aconseguit. Ha estat una llarga travessia plena d’obstacles, trampes i dubtes. Pel camí he deixat molta gent enrere.
Ara em toca assaborir haver-ho aconseguit. Tothom em felicita, jo responc amb un somriure intentant aparentar modèstia. És el que toca però per dins sento que tinc focs artificials. No m’ho puc creure.
Els reconeixements, els premis, les conferències i els copets a l’esquena han omplert la meva agenda. Que lluny són els dies de dormir poques hores i donar-ho tot amb el millor somriure a la cara.
Ja fa dies que em trobo malament. El metge diu que és l’estrès. Pastilles, res d’alcohol i descansar. M’estiro però no puc dormir. Més pastilles. I, per si de cas, un protector estomacal per resistir tants medicaments.
Em tanco al lavabo, necessito sentir l’aigua freda a la cara. Ja fa temps que els focs artificials es van apagar. Em miro al mirall, al fons dels ulls, i veig que trobo a faltar la vida d’abans quan no ho havia aconseguit.
#contespenjantdunfil
✍ i 📸 @oriolllach