Si em descobreixen estic acabat. Compaginar dues vides ha estat un infern. He après a mantenir l’equilibri a la corda fluixa però quantes vegades una tímida brisa ha estat a punt de fer-me caure. Avui em sento esgotat.
Com envejo la gent que m’envolta i viu una única vida, la seva, però jo no sabria viure d’una altra manera. He arribat massa lluny. No puc fer marxa enrere, impossible, i tampoc puc demanar ajuda. Ningú no m’entendria.
Cada nit, quan m’estiro al llit, el meu cervell no pot aturar-se. Em costa dormir i quan ho aconsegueixo somio amb els maldecaps que em turmenten durant el dia. És qüestió de temps que ho sàpiguen i llavors tot explotarà.
De vegades desitjo que em descobreixin, que ja en tinc prou, que no puc seguir així, però llavors reboto contra el mur que he construït durant tant de temps perquè ningú no se n’adoni. Atrapat en un carrer sense sortida.
Avui ho dic. Arriba el moment i no puc. Em falta aire. Esclato a plorar i mentre m’abraça em diu que ho sap tot i que ja n’hi ha prou de patir. Em mira, també brollen llàgrimes dels seus ulls, i diu: «Ens en sortirem»
#contespenjantdunfil
i 
@oriolllach