Repasso la llista de vegades que l’he cagat. Somric. Llavors repasso la llista de vegades que l’he encertat. Somric també. Els errors em fan dubtar i m’obliguen a estar alerta. Els encerts m’animen a seguir endavant.
Avui és un dia important. Poden passar coses que em canviïn la vida. He d’estar pletòric. Si me’n surto, serà el gol de la victòria marcat a la pròrroga de la gran final. Si no, ja m’ho conec: caure i tornar-me a aixecar.
Els nervis em fan bullir el cervell. Tanco els ulls, sospiro i penso en tot allò que m’omple la vida. Potser són coses petites comparades amb l’oportunitat que tinc al davant, però també sé que sense elles no seria aquí.
Ningú m’ha regalat res. En algun moment ho hagués agraït, fins i tot, ho he intentat (per què no admetre-ho?) però no hi ha hagut manera. Finalment tinc la possibilitat que se m’obrin les portes. Només un pas més.
Ja està. Ja no és a les meves mans. “Ja et trucarem quan haguem pres la decisió”. Aquesta frase l’he sentit el doble de vegades que ha acabat realment succeint. Marxo com havia entrat, feliç d’haver arribat fins aquí.
#contespenjantdunfil
i 
@oriolllach