Camino pel carrer i sento que algú em crida. Em giro i veig un munt de persones que no conec de res. Segueixo, tinc coses a fer. Torno a sentir el meu nom. Miro al meu voltant. No ho entenc. Sento la veu a prop.
Passo per davant d’una porta i em quedo fixat. Té alguna cosa que em crida l’atenció. M’hi apropo i sento l’impuls irrefrenable d’obrir-la. La veu ara em crida amb més força. Tinc la sensació que algú necessita ajuda.
El passadís avança cap a una profunda foscor però no m’ho penso i m’hi endinso. No hi veig. Trec el mòbil però em dono un cop amb alguna cosa i em cau per terra. El so em fa pensar que s’ha trencat. De genolls, el busco.
Sento un fred estrany. Necessito sortir però tot és negre al meu voltant. Unes mans m’agafen els turmells. Crido de l’ensurt. Les trepitjo i començo a córrer. Hi ha més persones amagades en la foscor. Em volen atrapar.
No sé on soc ni com sortir. Corro, corro, corro! És tot el que puc recordar. No puc explicar què va passar, senyor jutge. Per molts cossos que trobessin allà a dins, no tinc una resposta. Només sé que soc innocent.
#contespenjantdunfil
✍ i 📸 @oriolllach