Estava viva. Després de més d’un any lluitant contra la maleïda malaltia escoltant bates blanques dient-li que no se’n sortiria, ho havia fet. Curada. En una de les pitjors nits, entre deliris en ple infern, es va fer l’absurda promesa que recorreria el país de punta a punta caminant en roba interior si la vida …
El meu drac no era el de Sant Jordi però també va morir un 23 d’abril, ara fa justament 23 anys. No era verd, ni es menjava les persones però sí que era màgic. Era capaç de ser un monstre terrible davant l’amenaça i, en pocs segons, transformar-se en l’ésser més tendre. Vaig créixer amb …
L’evolució tecnològica avançava a una velocitat de vertigen. Allò dels cotxes que es conduïen sols o que les coses de casa s’activessin amb una simple ordre dita a viva veu ja era cosa del passat. La investigació per millorar la qualitat de vida de persones amb problemes de visió, d’audició o de mobilitat va acabar …
Havia intentat viure la vida com qualsevol altra persona i ara es veia en una situació límit. No es podia tenir més mala sort. No tenia ni cinc, devia diverses mensualitats del lloguer, feia temps que el compte corrent estava en negatiu i els deutes no paraven de créixer com a conseqüència dels agressius tipus …
Des que tenia records que veia aquells ulls grocs i felins observant-lo en la foscor de la seva habitació cada nit. De petit, els tenia pànic, creia que era un monstre que venia a turmentar-lo i que esperava pacientment el moment per atacar-lo. L’angoixa i els crits de cada dia quan arribava l’hora d’anar a …