Normal. Encara no tenia 9 anys i possiblement era una de les paraules que més havia sentit a la seva vida. Des de ben petit, des del primer record, que tenia la sensació de no encaixar enlloc. A la llar d’infants, podia visualitzar de forma borrosa com un dia, mentre els altres nens i nenes …
Mai ningú havia d’arribar tan lluny com ella. S’havia convertit en un exemple a seguir de qui amics i familiars treien pit en les sobretaules de totes les trobades. Amb el temps, però, les coses van començar a canviar. Ella es va anar distanciant de la seva gent més propera perquè havia entrat en cercles …
Ella dirigia un petit laboratori que feia assajos clínics per a diverses farmacèutiques multinacionals. S’havia fet un lloc perquè acceptava feines de risc que ningú volia assumir i que convenia que passessin desapercebudes per l’elevada possibilitat de fracàs. Era estiu i la nevera que tenien reservada per als tuppers i les aigües dels quatre membres …
S’havia gastat fins l’últim cèntim dels seus estalvis en el seu cos. Des de petit que havia estat l’aneguet lleig i havia hagut d’aguantar bromes sobre les seves orelles sortints i les seves ulleres de cul de got. Els anys d’institut van ser un infern. Gairebé d’un dia per l’altre li havia aparegut un nas …
Estava viva. Després de més d’un any lluitant contra la maleïda malaltia escoltant bates blanques dient-li que no se’n sortiria, ho havia fet. Curada. En una de les pitjors nits, entre deliris en ple infern, es va fer l’absurda promesa que recorreria el país de punta a punta caminant en roba interior si la vida …
El meu drac no era el de Sant Jordi però també va morir un 23 d’abril, ara fa justament 23 anys. No era verd, ni es menjava les persones però sí que era màgic. Era capaç de ser un monstre terrible davant l’amenaça i, en pocs segons, transformar-se en l’ésser més tendre. Vaig créixer amb …
L’evolució tecnològica avançava a una velocitat de vertigen. Allò dels cotxes que es conduïen sols o que les coses de casa s’activessin amb una simple ordre dita a viva veu ja era cosa del passat. La investigació per millorar la qualitat de vida de persones amb problemes de visió, d’audició o de mobilitat va acabar …
Havia intentat viure la vida com qualsevol altra persona i ara es veia en una situació límit. No es podia tenir més mala sort. No tenia ni cinc, devia diverses mensualitats del lloguer, feia temps que el compte corrent estava en negatiu i els deutes no paraven de créixer com a conseqüència dels agressius tipus …
Des que tenia records que veia aquells ulls grocs i felins observant-lo en la foscor de la seva habitació cada nit. De petit, els tenia pànic, creia que era un monstre que venia a turmentar-lo i que esperava pacientment el moment per atacar-lo. L’angoixa i els crits de cada dia quan arribava l’hora d’anar a …
Resoldre un problema com la superpoblació requeria solucions dràstiques i imaginatives. El planeta s’havia convertit majoritàriament en un desert inhabitable i només quedaven unes poques zones, cada cop menys, on s’hi podia viure. Primer es van construir enormes murs al voltant dels països d’on fugien els seus habitants perquè no hi havia prou lloc a …