Des de petit que s’avançava a tot. Ja a la llar d’infants, abans d’entrar en conflicte per una joguina amb un altre nadó, preferia deixar-la i buscar-ne una altra. De vegades hi sortia guanyant i de vegades hi sortia perdent. Es va anar fent gran i es va anar adonant que tenia una sensibilitat especial …
Sempre havia somiat anar-se’n a viure al camp. Després d’estar quasi vint anys en un pis minúscul a la gran ciutat s’havia cansat de sentir les discussions dels veïns, les pudors del camió d’escombraries i d’haver de pujar les escales fins al sisè perquè el simpàtic de l’àtic sempre es deixava oberta la porta de …
Va obrir la bústia i es va trobar amb aquella carta que l’informava que havia superat totes les proves d’admissió i que en els pròxims dies rebria una trucada per incorporar-se als serveis de seguretat del país. Era el dia més feliç de la seva vida. No podia sentir-se més orgullós. Havia lluitat molt, s’hi …
Havia arribat el fred i va aparèixer un home dormint al gran portal de l’edifici on vivien. Ell anava tard a la feina i abans encara havia de passar per l’escola a deixar els seus dos fills. Gairebé ensopega amb l’indigent en sortir però la fortor que desprenia el va advertir i ho va poder …
Era el seu últim dia a la feina abans de jubilar-se. S’havia passat tota la vida treballant d’infermera a la secció de nounats del mateix hospital. Les havia vist de tots els colors. En aquells gairebé quaranta anys s’havia fet un fart de riure i un fart de plorar. Quan explicava les coses que havia …
Destrossat. La mama havia passat per sobre del castell de sorra que tant li havia costat construir. El pesat del seu germà petit havia fet una altra de les seves estupideses. Ja no era un bebè però s’aferrava amb ungles i dents, i això que ja li havien sortit totes, a fer tot el possible …
Va rebre una nota veu d’un vell conegut que feia anys de qui no en sabia res. Com li devien anar les coses? Es queien bé però sense adonar-se’n havien deixat de trucar i s’havien distanciat. La va escoltar. Li va reconèixer la veu de seguida. Després d’uns primers segons d’ «Hola, com estàs? Com …
Va obrir els ulls. Tenia molt mal de cap. No sabia on era ni coneixia cap d’aquelles tres persones que el miraven de molt a prop amb cara de sorpresa. «Estàs bé?» li van preguntar. Ell es va incorporar. Sentia que s’ofegava, volia respondre, però notava una punxada al pit que no el deixava …
Canviar de cara. Aquest era el preu que havia de pagar si volia començar una nova vida lluny de qualsevol perill. El seu rostre era massa popular i incòmode per al govern i per a una colla de mafiosos que havien fet fortuna en les operacions més fosques. Ell ho va destapar tot. Es va …
Estimada filla o estimat fill, Perdona aquesta indefinició però no vam tenir temps de saber ni tan sols això. Et vam perdre just abans. Va ser poc més d’un mes, quaranta dies, cinquanta a tot estirar. En canvi, saps de què vam tenir temps? D’estimar-te. Sí, ara que ja han passat uns anys, et …