Es va llevar amb els ulls una mica inflamats. No hi va donar cap importància, va pensar que durant el dia tot s’aniria posant al seu lloc. El seu pronòstic, però, va resultar ser totalment erroni i aquella molèstia just a sota del llagrimal es va anar intensificant. Després de sopar, es va mirar al …
Va arribar a casa completament esgotat després d’un altre dia de feina per oblidar. Només visualitzava una cervesa ben fresca, el sofà i una pel·lícula lleugera que escombrés tot el mal rotllo que enterbolia el seu cervell. Tot allò combinat amb una pastilla que el deixés dormir vuit hores seguides li permetria carregar les bateries …
Des de petit que s’avançava a tot. Ja a la llar d’infants, abans d’entrar en conflicte per una joguina amb un altre nadó, preferia deixar-la i buscar-ne una altra. De vegades hi sortia guanyant i de vegades hi sortia perdent. Es va anar fent gran i es va anar adonant que tenia una sensibilitat especial …
Sempre havia somiat anar-se’n a viure al camp. Després d’estar quasi vint anys en un pis minúscul a la gran ciutat s’havia cansat de sentir les discussions dels veïns, les pudors del camió d’escombraries i d’haver de pujar les escales fins al sisè perquè el simpàtic de l’àtic sempre es deixava oberta la porta de …
Va obrir la bústia i es va trobar amb aquella carta que l’informava que havia superat totes les proves d’admissió i que en els pròxims dies rebria una trucada per incorporar-se als serveis de seguretat del país. Era el dia més feliç de la seva vida. No podia sentir-se més orgullós. Havia lluitat molt, s’hi …
Havia arribat el fred i va aparèixer un home dormint al gran portal de l’edifici on vivien. Ell anava tard a la feina i abans encara havia de passar per l’escola a deixar els seus dos fills. Gairebé ensopega amb l’indigent en sortir però la fortor que desprenia el va advertir i ho va poder …
Era el seu últim dia a la feina abans de jubilar-se. S’havia passat tota la vida treballant d’infermera a la secció de nounats del mateix hospital. Les havia vist de tots els colors. En aquells gairebé quaranta anys s’havia fet un fart de riure i un fart de plorar. Quan explicava les coses que havia …
Destrossat. La mama havia passat per sobre del castell de sorra que tant li havia costat construir. El pesat del seu germà petit havia fet una altra de les seves estupideses. Ja no era un bebè però s’aferrava amb ungles i dents, i això que ja li havien sortit totes, a fer tot el possible …
Va rebre una nota veu d’un vell conegut que feia anys de qui no en sabia res. Com li devien anar les coses? Es queien bé però sense adonar-se’n havien deixat de trucar i s’havien distanciat. La va escoltar. Li va reconèixer la veu de seguida. Després d’uns primers segons d’ «Hola, com estàs? Com …
Va obrir els ulls. Tenia molt mal de cap. No sabia on era ni coneixia cap d’aquelles tres persones que el miraven de molt a prop amb cara de sorpresa. «Estàs bé?» li van preguntar. Ell es va incorporar. Sentia que s’ofegava, volia respondre, però notava una punxada al pit que no el deixava …